TORNANT-HI A PENSAR

“No el recordo com un home pacient i erudit, de despatx, tot i que també ho era; sinó més aviat com una persona inquieta, activa, que caminava de pressa pels camins de la Segarra o pels carrers de Barcelona. La curiositat era en ell un element primordial: curiositat per tot, tant per les coses de casa com per les de fora. Això li donà sempre molta vitalitat i un cert neguit. No fou un polític, tot i que s’endinsà a fons en la política cultural; no milità en la resistència, però ajudava discretament sempre que podia i es preocupava d’arxivar clandestinament a l’Arxiu la propaganda política catalanista que es difonia els anys quaranta. Fou senzillament una persona que dedicà la seva vida, i l’arriscà més d’un cop, al servei del seu país, i procurà salvar-ne les arrels en una època en què tot estava per fer i, després, quan tot semblava estar perdut.”