VIDA EN VERS, LA

AMB LA VIDA EN VERS TENS A LES MANS una branqueta de roser on han brotonat, entre espines, centenars de roses de mil colors, fent vera la dita del refrany: _«Sense espines, no hi ha roses»; i és que sense les picades o braverols que cada dia pateix el nostre poble, tampoc no haurien guaixat els pètals de tantes gloses, una filigrana diària que la premsa va oferir durant tot I'any 2004. Gabriel Janer Manila, mestre de literatura popular, les ha vistes així: «Jo diria que les dècimes de Miquel Julià -les gloses d'en Jordi Guaita- contenen totes les característiques de les dècimes satíriques del segle XIX: són crítiques i punyents, i vives. Aboquen sal i pebre pel broc gros... Quasi tothom arriba a rebre nesples, castanyes, serves, cireres, dolces, galletes i verdanc a rompre. He de dir, finalment, que són sàtires saludables com una dutxa d'aigua fresca: netegen I'esperit i renten el cos.»