VULL PARLAR DE DEU

L'autora vol parlar de Déu sense embuts, cansada d'utilitzar sinònims postmoderns o d'anomenar-lo en veu baixa, amb una certa vergonya. Però no tan sols vol parlar de Déu -i ho fa-, sinó que vol ser capaç de donar resposta a totes aquelles persones que esperen que algú els en parli des de la pròpia experiència. Vol saltar per damunt dels tòpics i dels prejudicis i, mitjançant el llenguatge poètic, parlar del misteri, bastir un pont que uneixi des de les vivències més profundes. Per a expressar tot això s'ha triat un gènere intimista com és l'epistolar, el marc poètic d'una masia perduda entre el silenci dels prats, i el pas lent de les estacions que ens porta des de l'esclat de l'estiu fins al gel de l'hivern. Per a endinsar-nos en la narració de l'experiència de Déu ens deixem guiar per la saviesa dels místics del s. XVI. El resultat final ha estat una recreació poètica, barrejada de Déu, de vida i de molta solitud.