XURMO

«En provençal, xurmo és la xurma, o xusma, els remers d'una galera. A Marsella hi entenem molt, de galeres. No cal haver matat pare i mare per anar-hi, com fa dos segles. No, actualment n'hi ha prou de ser jove, immigrant o no (...). L'essencial (del xurmo) és conèixer gent. "Mesclar-se", com diem a Marsella. Ficar-se en els afers dels altres, i viceversa. Hi ha un esperit xurmo. Deixes de ser d'un barri, d'una ciutat. Ets xurmo. Estàs embarcat a la mateixa galera, i a remar! Per tirar endavant. Tots junts». En Fabio Montale, que coneix molt bé aquest esperit, ha deixat de ser policia. Tanmateix, la desaparició de dos adolescents l'empeny a investigar pel seu compte. Es torna a afrontar amb les conseqüències de l'atur, la misèria, la droga, la violència... Retrobem la Marsella dual, viva i hospitalària però també extremista i fanàtica -aparició d'un islamisme radical, l'assentament de l'extrema dreta i de les màfies.