ZERO ESTRELLES CRITIQUES D'UN MON ABSURD

Gaudeix vostè, imminent comprador d’aquest llibre, quan llegeix als diaris crítiques d’espectacles que destil·len mala bava i en què el columnista posa a parir els autors amb un acarnissament digne d’Herodes? Pensa que el seu flagell immisericordiós hauria de caure igualment sobre qualsevol altre tema, fet, persona, animal, vegetal o mineral? Si és així, submergeixi’s sota el guiatge de Berto Romero i Xavi Tribó en l’obra d’Antonín Fajardo, el pare d’aquest gènere, el crític més destructiu de la història de la premsa escrita. Un analista lúcid i cruel. misteriós i avui gairebé oblidat, que va vessar la seva bilis a les pàgines del desaparegut diari L’Escrutador. Una visió de l’absurd del món tan precisa i descarnada que qualsevol diria que se l’han inventat. “Amb la fulla del seu verb, Antonín Fajardo va afaitar la societat sense l’escuma dels miraments ni l’after shave del clientelisme, deixant sovint petits talls d’on rajava la sang del fracàs, sense que no hi poguessin fer res els bocinets de paper higiènic del fals talent. I odiava les metàfores.” [La Veu de l’Opinió] “Ment lúcida i sensible, la seva erudició ho abastava tot, excepte l’extrusió de polímers.” [El Sentnella] “Mai ningú no ha destruït tantes carreres amb la seva gràcia i senzillesa.” [El Notari del Present]